PREMIS DE LA SEGONA EDICIÓ:
- 1r premi: 400 euros en metàl·lic i diploma per a l’alumne/a. 150 € per comprar de material per al centre educatiu.
- 2n premi: 250 euros en metàl·lic per a l’alumne/a, i 100 € per comprar material per al centre educatiu.
PREMIS DE LA SEGONA EDICIÓ:
OBJECTIUS DE LA PROPOSTA
Conèixer i posar en valor l’ofici de cistellera i els materials que s’empren
Reflexionar sobre l’evolució i possibilitats actuals dels oficis artesans
Elaborar objectes de vímet seguint tècniques artesanals
Imaginar, planificar i elaborar una creació cistellera de grans dimensions de forma col·laborativa amb el grup-classe
Potenciar la creativitat de l’alumnat
DESCRIPCIÓ PRIMERA SESSIÓ (COMUNA A LES DUES ESCOLES)
Durant la primera sessió, comuna a les dues escoles, l’Anna Sínia va explicar el seu ofici i també com i a on podem trobar els materials per poder fer cistells i altres objectes similars i que molt sovint els tenim a prop i els podem reconèixer amb facilitat als boscos i rieres que ens envolten. L’alumnat va estar molt atent i interessat en conèixer un ofici tan antic i com ella n’havia fet, de la cistelleria, la seva feina principal.
En la segona part de la sessió, l’Anna va explicar les seves eines de treball i tot seguit va explicar els elements d’un cistell. Així, ja estaven preparats perquè cada noi i noia fes el seu cistell i construís amb les seves pròpies mans un petit objecte.
SEGONA SESSIÓ ELS ÀNGELS
La segona sessió a l’Escola Els Àngels va consistir en fer un element mòbil que formés part del mobiliari de l’aula. En aquesta sessió, es volia seguir treballant de forma manipulativa els materials que s’havien conegut a la primera sessió, però aquesta vegada, donar-li un enfocament molt més creatiu i dinàmic. Així, cada classe va poder construir conjuntament un plafó amb vímet on s’hi van acabar penjant dibuixos i frases de valoració de l’experiència.
L'Anna ens ha guiat per construir la cabana de vímet. Hem començat fent una rotllana al voltant de la base circular -un tub de plàstic amb forats -, i hi hem clavat els pals de vímet. Aquests pals els hem allargat lligant-hi altres vímets amb fils. Hem fet una estructura bàsica en forma semiesfèrica, deixant un forat en forma d’arc per a la porta.
A continuació hem començat a crear la malla de vímet per formar les parets de la cabana. Cada pal que hem afegit l'hem hagut d'intercalar, fent-lo passar per dins i per fora diverses vegades, perquè quedés ben fermat. L’Anna ens ha explicat com ho havíem de fer i tot el grup s’ha posat a treballar de valent.
Un cop hem tingut una estructura sòlida amb la forma que havíem pensat, l’últim pas ha estat acabar d’omplir-la amb branques de vímet més fines, per aconseguir que la paret de la cabana tingués més densitat.
CLOENDA CONJUNTA DE L’ACTIVITAT
La cloenda de l’activitat es va fer el dimarts 30 de maig de 2023 a l’escola Campclar. Es van trobar les dues escoles per fer una reflexió conjunta de la proposta.
En primer lloc, l’Anna va fer el tancament explicant què li havia semblat el taller i com s’havia sentit. Es va donar també veu a dos alumnes de cada grup-classe, que van fer de portaveus dels seus companys i companyes. Va ser molt bonic perquè es van escoltar les opinions i punts de vista de tothom i també vam compartir les emocions que havien sorgit al voltant del taller.
L’alumnat de l’Escola Els Àngels va portar una valoració-dibuix que vam penjar als porxos de l’escola, facilitant la lectura. Les valoracions de l’alumnat de Campclar les vam enganxar en les cabanes que havien realitzat amb l’Anna.
Finalment es va fer un esmorzar per tots els participants.
VALORACIÓ DE L’ARTISTA
Vull posar en relleu que hi anava una mica espantada pels prejudicis que m’havien arribat sobre el perfil de l’alumnat, ja que m'havien dit que eren molt moguts i eren grups nombrosos. Però va ser bonic veure que els nens i nenes eren d’allò més acollidors, amables, entregats a la feina i motivats.
El dia de la presentació es van mostrar atents, encuriosits, van fer preguntes i van participar. Quan després vem fer el taller de cistells també es van mostrar molt motivats i van fer tots uns cistells ben bonics i crec que ells també van estar molt contents amb el resultat.
La segona fase, en la que vam fer la cabana o els murals a l'aula, va ser molt xula ja que van poder observar com del "no res" podia sortir un objecte i fer-se'l seu. En el cas de la cabana, em va fer especial il·lusió veure el resultat ja que en un primer moment, la proposta no es veia clara. L'entusiasme i la sorpresa que van demostrar els nens i nenes i les mestres quan ja anava agafant forma va ser molt satisfactoria.
A nivell personal ha sigut una experiència molt enriquidora, que m'ha apropat a una realitat que em queia una mica lluny i de la que em sento molt feliç d'haver-ne pogut formar part durant uns dies. Em va fer molt feliç apropar la cistelleria a un grup de nens i nenes molt macos i he rebut molt d'amor per part seva...i crec que encara que hagi sigut a través de la cistelleria ells també han pogut rebre el meu.
VALORACIÓ DE LES MESTRES
Escola Els Àngels
Valorem molt positivament l’activitat amb l’Anna Sínia. La durada ha sigut encertada, sobretot després de la primera sessió de presentació on ella ens explica com ha arribat a fer cistells, l’ofici i els materials que s’utilitzen.
La primera activitat de fer el cistell individual cada alumne ha estat “superxula”. Hem vist els alumnes han gaudit, ho han agafat amb moltes ganes i interès i s’han esforçat molt a l’hora de fer el seu cistell. També hem observat que entre ells s’ajudaven quan algú mostrava alguna dificultat. L’activitat ha sigut adient per als nens d’aquesta edat.
En la segona activitat de treball cooperatiu hi va haver grups que els va costar treballar en equip, però van ser una minoria, la majoria ho va agafar amb ganes. El resultat final va ser satisfactori i ha quedat un record per la classe.
Hem de destacar que l’Anna ho ha explicat tot molt bé i els ho ha sabut transmetre als nens de forma motivadora i senzilla.
Escola Campclar
L’experiència de tenir l’Anna Sínia ensenyant als alumnes la seva passió que és la cistelleria, em va encantar a mi com a mestra, i als 25 alumnes de l’Escola Campclar. Vam estar molt agraïts i feliços de tenir una artista a la nostra aula.
El fet de poder gaudir i aprendre d’una artista penso que és una activitat molt enriquidora per a qualsevol edat. Les estones d’atenció més individual amb els alumnes van permetre que la connexió amb tots fos molt especial.
Les sessions setmanals sempre era un descobriment nou, i cada cop l’Anna coneixia més el grup al qual ha facilitat molt la dinàmica i la participació de totes i tots.
Estic súper agraïda d’haver participat en aquest projecte i que els alumnes hagin gaudit i après un ofici de manera vivencial i experimental durant diferents sessions.
Junts hem construït una cabana, la qual tenim al pati i avui en dia nens i nenes d’infantil i primària hi juguen cada dia. És un record molt bonic d’uns dies de feina en grup en què vam poder conèixer i posar en pràctica tot el que l’Anna ens havia ensenyat a l’aula.
VALORACIÓ DE L’ALUMNAT
Escola Els Àngels
Després de parlar amb els alumnes i recollir les seves opinions ens han transmès que:
- Els hi ha agradat molt l’activitat.
- Prendre un cistell cap a casa els ha fet il·lusió.
- Els ha agradat més fer el cistell que l’activitat conjunta.
- Han après un nou ofici.
- Han estat concentrats fent una activitat no tecnològica.
- Que treballant en grup han fet una cartellera partint del no-res.
- L’Anna s’explica molt bé i té en compte els recursos que ens ofereix la natura.
Escola Campclar
Els infants de 3r de primària de Campclar ens hem reunit per valorar l’activitat:
Creiem que el taller de l’Anna has sigut molt interessant, guai i divertit. Ens ha encantat treballar en grup. Hem après la tècnica de treballar el vímet, fent una malla de branques.
Objectius:
- Conèixer de primera mà els materials i els instruments que fa servir una joiera professional i tot el seu procés de treball, des del disseny inicial en forma de dibuix fins a la peça acabada.
- Posar en pràctica a l’aula els processos de creació d’una joia amb un material modelable, com ara l’argila de bronze.
- Buscar inspiració en el nostre entorn immediat i dibuixar per aconseguir un disseny a partir del qual modelar la joia.
- Modelar, coure i donar els retocs finals a la joia per poder-la lluir.
- Exposar-la, juntament amb les altres joies de la classe, en un lloc professional.
1ª sessió a l'ESCOLA PAU DELCLÒS (dia 14 d’abril):
L’artista Raquel Aliaga prepara
una petita exposició de joies de creació pròpia sobre una taula de la
biblioteca de l’Escola Pau Delclós, mentrestant els alumnes dels dos grups de
5è entren i s’asseuen a les cadires. Podem començar llavors la presentació de
l’artista convidada i del projecte!
La Raquel es presenta com a
artista i relata la seva trajectòria en l’àmbit de la joieria. També
explica què és una joia, els materials i eines que fan servir els joiers
en general i altres curiositats que desperten l’interès dels infants.
El seu nom artístic “RAATUYO”
consta de les seves inicials i les paraules TU Y YO. Els artistes treballen per
conceptes, ens explica. Volen transmetre un missatge. Ella defensa la joieria
més com un art, no tant com artesania.
Va estudiar Belles Arts a Granada (pintura i escultura, per tant ja havia practicat la soldadura dels metalls) i va ser a l’Escola d’Art de Tarragona on va descobrir la joieria. Una joia és un element que s’ajusta al cos i sol tenir una funció màgica o un valor sentimental. La Raquel comparteix a Instagram @raa_tuyo i a TikTok els vídeos amb el procés de creació de les seves peces: https://www.tiktok.com/@raa_tuyo
Ens explica que fa joies amb
material reciclat, combinant or i plata, o plata barrejada amb coure (plata de
llei), fa calats amb la serra... A més de la serra fa servir el soplet, el
martell, llimes, broques, freses, alicates... Entre els tipus de joies que fa
hi són els anells, les polseres, els braçalets, els collars, els penjolls, les
arracades, els fermalls, les diademes, els cinturons i qualsevol altre element
que s’adapti al cos.
De tot el que ens explica ens
mostra exemples d’obres seves. Els infants aixequen la mà i pregunten
contínuament... si té botiga, si s’ha fet mal algun cop, si ha fet sevir mai
diamants, quina és la primera joia que va fer, si alguna joia l’ha hagut de
tornar a fer perquè l’ha sortit malament, quants concursos ha guanyat, etc.
La Raquel conclou fent
recomanacions per a la sessió següent, en la què sortiren a agafar inspiració
del barri, dibuixarem in situ i posteriorment farem la nostra joia amb argila
de bronze. La visita ha estat tot un èxit per l’interès i la predisposició dels
infants i les mestres.
2ª sessió a l'ESCOLA PAU DELCLÒS (dia 21 d’abril):
Els infants es preparen una bosseta (amb llibreta, llapis, goma...) per sortir a dibuixar al carrer. Parem en un primer moment a la Plaça del Mercat on dibuixen la façana modernista i alguns detalls del carrer que els criden l’atenció. Descobrim, per exemple, que la font de ferro té peixos, cargols, llagostes... alguns nens i nenes comenten que no s’havien adonat mai. El dibuix és una forma de coneixement, una aproximació a l’entorn.
Tot seguit marxem per la Rambla Nova fins al balcó del Mediterrani. Allà tornem a dibuixar el que veiem i la Raquel proposa un joc per interactuar amb els companys: escriure una pluja d'idees per després cedir una idea i un tipus de joia al company del costat (per estimular la creativitat i buscar inspiració durant la sortida). Llàstima que no va donar temps i que es van col·locar d'una forma que no ajudava a entendre el que s'havia de fer! Continuarem a classe el proper dia.
Ha estat una tarda molt ventosa i
el temps ha passat molt ràpid, però ja tenim els esbossos amb algunes idees
prèvies per poder començar la nostra “joia” durant la propera sessió de
treball.
Fotografies de la 2ª sessió de treball a l'Escola Pau Delclòs:
A l’inici de la
sessió els alumnes demanen disculpes a la Raquel pel seu comportament durant la
sessió anterior.
Després d’una
explicació de les activitats que ens proposa per a avui, sortim cap a la platja
de l’Arrabassada per fer esbossos d’elements que ens inspirin per crear la nostra
peça. Pel camí fem una primera parada al parc i comencem a dibuixar.
Fotografies de la 2ª sessió de treball a l'Institut Escola Arrabassada:
A classe, ens dediquem a acabar els esbossos que vam començar a fer durant la sortida al barri. Per aquells que van més avançats, la Raquel prepara uns exercicis complementaris per despertar la imaginació dels infants; s'especifiquen a continuació.
A) QUIN TIPUS DE
JOIA SERIES?
Pensa en com
series si fossis una joia. Una peça amb la que només mirant-la sabríem
identificar que ets tu perquè et representa perfectament (estil, gustos,
elements representats, utilitat...). Representa-la en un esbós i acompanya-ho amb
un text que l’expliqui i et defineixi.
B) FES ESBOSSOS
RÀPIDS DELS SEGÜENTS ENUNCIATS “impossibles”
- Dibuixa un
anell que porta posat un anell.
- Dissenya un
penjoll que no pengi (pensa en com ho faries per evitar l’efecte de la
gravetat).
- Dissenya dues
arracades que estiguin unides entre elles (connectades) i que puguin
utilitzar-se separades (estar posades cadascuna en una orella).
- Dissenya dues
tipus de joies que tinguin una funció extra en el cos quan les duus posada. (ex.
Joia que porta ceba i que quan l’apropes als ulls fa plorar).
A partir de les
notes que vam prendre in situ la setmana passada pels voltants de l'Arrabassada,
avui elaborem els esbossos de les nostres joies concretant ja com seran les
peces.
La Raquel va
assessorant un a un a partir del seu coneixement del material que farem servir
i de la tècnica, per tal que les idees que tenim al cap siguin possibles de fer
i quedin de la millor manera.
Fotografies de la 3ª sessió de treball a l'Institut Escola Arrabassada:
Avui tenim el repte de fer la nostra peça de joieria amb l’argila de coure. La Raquel comença explicant com fer “barbotina” a fi d’ajuntar dues peces d’argila: cal fer unes petites incisions a les dues peces que volem adherir i recobrir-les amb aigua, d’aquesta manera s'uniran les dues superfícies.
Tot seguit pesem el material amb una bàscula de precisió que ha portat la Raquel per assegurar-nos que tots els infants tindran la mateixa quantitat d’argila. Un cop repartit el material, els nens i les nenes comencem a modelar la seva peça. Si ho necessiten, poden aixecar-se a buscar algunes de les eines de modelat que l’escola ha preparat.
La creació de les peces resulta difícil, ja sigui pel format tan petit o per la falta de pràctica en l’ús del material. Un inconvenient afegit és que l’argila s’eixuga molt ràpidament i s’esquerda, per tant hem de mullar-lo sovint amb els dits o amb un pinzell. A tal efecte, hem preparat gots d’aigua i pinzells sobre les taules de treball.
Un cop acabades les peces, deixem que s’eixuguin sobre una taula i, dies després, la Raquel se les emporta per posar-les al forn, on les “joies” s‘enduriran i prendran la seva consistència definitiva. Fins la propera sessió tindrem la intriga de saber com quedaran!
A l’Institut
Escola Arrabassada avui hem començat a fer les peces seguint els dissenys que
vam fer la setmana passada. Tots hem vist que resulta una mica més difícil que
no ens pensàvem, sobretot els anells, però tot i així estan quedant prou bé. La
Raquel va d'una classe a l'altra dirigint i acompanyant en el procés. Deixem
assecar les peces i demà la Raquel les recollirà per coure-les al seu forn.
Fotografies de la 4ª sessió de treball a l'Institut Escola Arrabassada:
Durant la penúltima sessió es fa una demostració in-situ de l'efecte que produeix el foc sobre l'argila. I també de com identificar un metall, com soldar i com polir.
Per a fer-ho la Raquel prepara un petit taller de joieria improvisat al pati. Porta les eines més essencials i ens fa una demostració amb el soplet, ens ensenya com submergint la peça calenta en vi blanc per aconseguir treure part de la capa negra que crea l'argila de bronze quan s’escalfa.
També ens ensenya com crear anelles i soldar-les per a adaptar les peces a joies. Finalment, ens fa una petita demostració de com es neteja i es poleix una superfície amb elements bàsics.
Fotografies de la 5ª sessió de treball a l'Escola Pau Delclós:
En aquesta sessió
la Raquel ha portat les peces ja cuites, resulta sorprenent la transformació
del material després de passar pel foc.
Algunes peces han
sortit trencades i unes altres s'han encongit bastant i la Raquel ens ha
explicat com els errors formen part de l'experimentació artística, no tot surt
a la primera i cal conèixer bé els materials que fem servir.
Algunes de les
peces les ha polit ella mateixa al seu taller per avançar feina i que puguem
veure el resultat brillant i net del material. També ha fet una demostració del
procés: des de l’aplicació del foc per treure la capa més negra, passant pel
polit amb un raspall de dents i bicarbonat fins a la immersió de la peça en vi
blanc per aconseguir el resultat daurat o bé optar per pintar les peces amb
esmalts.
Després de
raspallar una estona han quedat unes peces molt xules!
Fotografies de la 5ª sessió de treball a l'Institut Escola Arrabassada:
Durant l'última
sessió la Raquel ens explica com netejar les nostres joies amb bicarbonat i un
raspall de dents, com fer un nus corredís i com crear un collar amb tanca a
partir d'un filferro.
Ens fa una
demostració de cada procés, pas a pas, i després són els alumnes el que proven d'aplicar-los
a les seves joies.
Un cop
raspallades, els alumnes decideixen si deixar la seva joia amb la tonalitat
obtinguda o pintar-la per acabar de personalitzar-la.
En aquesta sessió també es fa entrega d'un full-resum on es pregunten diferents qüestions d'interès sobre l'ofici de la joieria i el taller en qüestió. En el full també apareix un apartat sobre l'exposició que ajuda a omplir la informació que acostuma a acompanyar les peces en una mostra. També fem pluja d'idees sobre com muntar-la i ho apuntem tot a la pissarra.
Fotografies de la 6ª sessió de treball a l'Escola Pau Delclós:
Fotografies de la 6ª sessió de treball a l'Institut Escola Arrabassada:
Per fi, després de
les diferents sessions aprenent el procés necessari per a fer una joia, els
alumnes veuen les seves joies no només acabades, sino també exposades!
La reacció de tots és molt positiva i sorprenent vers el resultat del projecte ja que, com han anat dient al llarg d'aquesta última sessió d’avui, l’acabat final ha sigut professional!
A més hem pogut també aprofitar la trobada per a fer un esmorzar deliciós amb coca de xocolata, sucs i bona companyia! Una molt bona forma d’acabar el nostre taller de joies! La Raquel diu unes paraules de valoració final i de comiat. Ha arribat fins aquí la nostra experiència com joiers i joieres!
T’ha
interessat la manera de treballar d’un joier/a? Per què?
Si, per que es
mol genial i interessant. No, perquè m'ha resultat complicat. Sí, perquè ho fan
manualment i no amb màquines. Sí perquè es una manera de aprendre com és el
treball de un joier o joiera. Sí, perquè fan joies molt interessants i
boniques. Sí, perquè era molt diferent de com m'ho imaginava. Sí, ja que és un
treball molt divertit fer joies amb pasta de coure. Sí, perquè he pogut
aprendre mes coses per fer aquest estiu. No, perquè em podria fer cremades. Sí,
perquè era interessant treballar amb eines i materials de l’ofici de la
joieria. Sí, perquè has de pensar quina joia fer i després treballes amb
materials amb propietats diferents. No, perquè no ha acabat de quedar bé. Sí,
perquè m’agrada fer joies i és un treball molt brut i divertit. Sí, perquè es
molt perillós. Sí, m'agrada ser joier perquè he treballat amb la meva
creativitat. Sí, perquè no sabia que ens embrutàvem les mans quan fèiem les joies.
Sí, perquè no ho havia provat mai.
Ha sigut fàcil l’exercici de fer una
joia? Per què?
No, perquè per
rentar una joia es difícil. No, perquè es pot trencar fàcilment i no queda a la
mida. Sí, perquè quan la Raquel estava explicant jo estava atenta. Sí, perquè
la forma de la joia no era tan difícil. No, perquè era difícil treballar amb el
material i moltes joies s’han trencat. No, perquè es molt difícil fer la figura.
Sí, perquè ens ha ajudat la Raquel. No, perquè em costen molt les manualitats. No,
perquè el material era molt delicat. No, perquè l'argila s'assecava molt ràpid
i costava de modelar. No. Perquè es difícil modelar-la. Sí, perquè només es
donar-li forma i posar-lo al forn. Sí, perquè l'argila és com plastilina. Sí,
perquè vaig fer un cor. Més o menys, perquè és molt fràgil. No, perquè no ho
havia provat mai i em va semblar una mica estressant.
Quina altra joia haguessis fet si
haguéssim tingut més material?
Un anell, un
cotxe, una papallona, un llibre, una corona, una lluna dins un sol, un collar, un gos per un collar, un supermercat, un
penjoll, un anell d'una flor, arracades, un collar en forma d’infinit, un
shuriken, un cub de Rubik semblant al GAN 13, un rellotge, un anell amb el nom
del meu avi, una flor de sakura, lo mateix però més bonic, un amb el meu nom, un
cor, el meu telescopi, una cua de una sirena, una joia doble que es pot separar
amb la meva mare.
Què t’ha agradat més de tot el procés?
(explicacions de la Raquel, sortida a dibuixar, modelat de la joia, últims
retocs de les joies, exposició i esmorzar, etc.)
La sortida a
dibuixar; modelar la joia; l'esmorzar; les explicacions de la Raquel; els últims
retocs de les joies; tot, però lo que mes es fer un dibuix de la joia i fer-la;
l’exposició i l’esmorzar; dibuixar, modelar i fer el passeig; em va agradar
tot; fer la joia, pintar-la i posar-la al forn; m'ha agradat més els retocs de
les joies.
Valoració de les mestres implicades de l'Escola Pau Delclós, Mari Clemente i Maria Tur:
Creus que els infants han pogut entendre en què consisteix la feina d’un joier/a? Per què?
Creiem que sí, perquè les explicacions que ens ha fet la Raquel han sigut molt completes, acompanyades d'exemples i demostracions en viu.
Han sigut creatius?
Una part dels alumnes sí que ho ha estat, però no tots.
Han demostrat interès durant el procés de treball? (disseny, modelat, retocs finals...)
Sí, en general s'han mostrat molt interessats i interessades.
Canviaríeu algun aspecte de l’experiència?
El material no ha resultat el més idoni i s'han trencat moltes joies, això ha resultat una mica frustrant per a alguns alumnes.
T’ha
interessat la manera de treballar d’un joier/a? Per què?
Sí, perquè ens hem sentit com a joiers. Sí, perquè m’agrada
crear coses. No, perquè no acostumo a portar joies. Sí, perquè mai havia fet
una joia. Sí, perquè és molt interessant com fan que es fiqui dur i els
materials que s’utilitzen. No, perquè és molt difícil i ocupa molt de temps. No,
perquè es requereix molta paciència i és una cosa que jo no tinc. Sí, perquè és
un ofici del que no en sabia gaire. Sí, perquè la meva mare era joiera i em
volia saber més sobre el seu treball. Sí, perquè fan art.
Creus que és una feina creativa? Per què?
Sí, has de tenir
moltes idees i pensar quina és la millor. Sí, perquè fan joies molt xules. Sí,
perquè és dissenyar i personalitzar una cosa com tu vulguis. Sí, perquè n’hi ha
molta varietat. Sí, perquè t’has d’inspirar. Sí, perquè pots fer una joia de la
cosa que més t’agrada. Sí, peruqè has de pensar. Sí, perquè quan et sens
creatiu pots fer el que vulguis.
Ha sigut fàcil l’exercici de fer una
joia? Per què?
No, perquè si no
tenies paciència es trencava. No, perquè has de repetir-la varies vegades per fer-la
perfecta. No, perquè no se’m donen molt bé les manualitats i es triga mot de
temps en fer-la. No, perquè amb el material que utilitzàvem havíem de modelar-lo,
donar-li forma i també posar-li aigua. No, perquè havies de mirar que no fos
molt fina, o molt gruixuda, o no tingués esquerdes... Sí, perquè se’m dóna bé l’art.
Quina altra joia haguessis fet si
haguéssim tingut més material?
Unes arracades.
Una pilota de bàsquet. Una pilota de futbol. Un penjoll. Un collar. Un patinet.
Una platja amb palmeres. Un anell. Una polsera. Una estrella. La que he fet ja
m’agrada! El balcó del Mediterrani. Les tres palmeres del Fortí de la Reina.
Una moto. El símbol d’algun Pokemon. Hagués fet una fulla perquè durant el
procés se’m va trencar i m’hagués agradat tornar a fer-la i poder donar-li a la
meva mare! Un collar amb forma d’onada.
Què t’ha agradat més de tot el procés?
(explicacions de la Raquel, sortida a dibuixar, modelat de la joia, últims
retocs de les joies, exposició i esmorzar, etc.)
El que més m’ha
agradat ha sigut l’excursió a dibuixar. Modelar la joia amb argila. Les
explicacions de la Raquel. Veure les joies de la Raquel. Fer la joia perquè m’he
rigut amb les meves amigues. El que més m’ha agradat ha sigut anar a veure l’exposició
perquè allà és on es demostrava tot el treball. L’esmorzar! M’ha agradat tot en
general.
Creus
que els infants han pogut entendre en què consisteix la feina d’un joier/a?
Penso que sí que
ho han pogut entendre genèricament parlant, però no s'han acabat de posar a la
pell d'un joier/a i de l'esforç que comporta tot plegat.
Han sigut creatius?
Hi ha de tot. En
general costa que enteguin el procés de fer i refer per tal de millorar
(un exemple molt clar és l'esbós que van dibuixar); és una qüestió de mandra,
poca exigència i de voler les coses al moment. Però no m'ha sorprès perquè
passa el mateix en tots els àmbits de l'entorn escolar.
Han
demostrat interès durant el procés de treball? (disseny, modelat, retocs
finals...)
Diria el mateix
que en la resposta anterior, hi ha de tot. Però sí que crec que durant la
creació de la joia amb l'argila van intentar fer-ho el millor possible. Una
altra cosa són les seves habilitats...
Canviaríeu
algun aspecte de l’experiència?
A mi m'ha
agradat, però sí que penso que potser hagués calgut més informació sobre el
taller. També hi hauria d'haver un parell de sessions dedicades a la
manipulació de l'argila, ja que és on l'alumnat ha gaudit més de l'experiència.
Valoració final de l'artista convidada, Raquel Aliaga:
"L'evolució del
projecte ha sigut molt gratificant. Com artista invitada em plantejava la
visió d'apropar la cultura i l'art i donar veu des del meu ofici, demostrant
que la joieria és art i ensenyant què és una joia i com
treballem els joiers i tot el procés que hem de dur a terme per crear una joia,
des de la idea inicial fins a obtenir la peça final acabada.
L'interès per part dels dos centres ha sigut notori. Especialment per part dels
més petits. Els nens i nenes de 5è de primària de l'Escola
Pau Delclòs els quals van mostrar des de la primera sessió
un interès i fascinació increïbles!
En els dos centres vam seguir la mateixa metodologia i temporització. No
obstant a nivell tècnic les peces van quedar
millor cuites i elaborades a l'Escola Arrabassada, ja que van
comptar amb una sessió de treball de material més llarga i també va ser el
segon centre en provar el material.
Malgrat la dificultat a l'hora de coure tantes peces de
forma correcta durant la mateixa estona, tenint en compte que hi
havia diferents gruixos i formes, i també les complicacions a l'hora de
netejar l'argila de bronze, el resultat final de les joies un cop cuites,
netejades, esmaltades i muntades de forma correcta ha sigut
realment molt positiu.
Com artista, sobretot valoro com l’important del taller
no és tant l'objecte creat, sinó la pròpia experiència en
la que han pogut descobrir que la joieria és molt més que un
ofici, és una filosofia i un estil de vida i han pogut descobrir la
seva màgia des d'una experiència molt bonica i propera,
plantejada especialment per a ells."