Aquest projecte educatiu neix a partir de l'exposició "Physis. Cultura Verda" comissariada per Freya Day dins la programació de Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona. És el primer projecte educatiu de "L'artista va a l'escola" en col·laboració amb Mèdol, CA.
El dia 14 de febrer de 2022, els artistes Núria Rion i Roger Caparó fan una xerrada a l'alumnat de 2n curs del Grau en Educació Primària de la URV. Són dos dels artistes que exposen a "Physis. Cultura Verda", juntament amb Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Freya Day, Albert Macaya, Roser Oduber, Sergi Quiñonero i Aureli Ruiz, tots ells artistes propers. És una oportunitat única de sentir-los parlar en primera persona sobre els seus plantejaments, tècniques i procediments emprats.
Per a més informació sobre els artistes:
Nuria Rion: http://www.nuriarion.com/index.php?/
Roger Caparó: http://rogercaparo.com/
Un cop acabada la intervenció dels artistes a l'aula, és l'alumnat qui escriu les seves conclusions sobre els valors educatius que aporten les seves obres i maneres de fer art. A continuació en teniu un buidat de respostes:
Obra de Núria Rion: "Orografia dels totxos"
(acció i resultat de l'acció, 2017)
Valors educatius del treball creatiu de la Núria Rion destacats per l'alumnat:
- Mitjançant els sentits com olorar, palpar o escoltar, ella és capaç de trobar i representar art de la natura. Estimula la concentració i la percepció de diferents estímuls.
- Motivació: treball en un entorn proper amb molt de potencial, en el qual no hi acostumem a accedir.
- Interès per les construccions abandonades i la seva història. Exposa les seves obres juntament amb les entrevistes fetes. Identitat, diàleg, empatia, tolerància, cooperació.
- Transversalitat. No s’hauria de treballar la plàstica d’una forma independent sinó que es podria treballar la llengua catalana o castellana a l’hora de preparar una entrevista. El medi natural, per treballar un espai en concret amb mapes. El medi social per descobrir aquella història que ens envolta, etc.
- Admiració per la natura, compromís amb el medi natural, apropar la natura a la gent mitjançant l’obra, sostenibilitat, responsabilitat.
- Creativitat, passió, esforç. Lluitar per allò que estimes o que proposes.
- Igualtat: tots els elements naturals tenen la mateixa importància.
- Treballa la natura amb elements naturals (carbó, tints procedents de les plantes, òcids de metalls...). Fa servir tècniques plàstiques com el frottage sobre paper o tela.
- Calma, tranquil·litat, harmonia, pau interior, amor al medi ambient.
- Preservació de l’entorn, valorar allò que no veiem del nostre entorn. A través de l’experiència, establir contacte amb la memòria del medi rural i perifèric de la zona. Donar consciència del territori que ens envolta.
- Té en compte la seva terra, el Camp de Tarragona i aprofita a plasmar el nostre territori a les seves obres.
- Respecte pel medi ambient. La importància de la intencionalitat, reflexió personal, filosofia. El paisatge com a ésser amb vida pròpia.
- Treball a partir d’elements naturals i materials quotidians, aprofitar objectes que pensem que ja no tenen utilitat. Valoració del que sembla aparentment insignificant.
- Aprofitament d’elements amb canvi de significat.
- Art efímer, diversitat, imaginació. Canviar la idea bàsica que es té de l’art.
- Ment oberta, seguretat, confiança, veracitat, identitat, autenticitat.
- Autonomia, personalitat, imaginació, delicadesa, transfons.
- Honestedat, perquè l’artista mostra la realitat i té un discurs coherent amb els seus pensaments i accions.
- Intenció, perquè la seva obra té un fons darrere, un “background” on la natura té un punt clau, reivindicatiu i defensor del medi ambient.
- Ser crítics i fer reflexionar a través de les obres artístiques. Consciència ecològica. Respectar i no abandonar les nostres arrels i el nostre entorn. El treball de la terra no és fàcil, l’esforç de la pagesia per sobreviure i trobar aliment d’allí on no sembla possible.
- L’art és la forma de fer-nos preguntes, l’art és una constant metàfora.
- Molta importància a la nostra casa i família, a la tranquil·litat d’estar a casa.
Taller desenvolupat amb el Roger Caparó i valoració final:
Roger: "La peça que forma part de la exposició "Physis" es titula «fer llavor» i gira a l’entorn de les llavors com a metàfores de transmissió cultural, és a dir de la necessitat de les obres culturals d’un públic actiu que les aculli, els hi doni temps i les cuidi fins a generar l’obra al moment d’interpretar-la. Així com passa de manera gràfica en la literatura així mateix en qualsevol de les disciplines artístiques. Les llavors culturals són enteses i presentades com la principal eina per a crear nous imaginaris que ens condueixin a una nova relació, més equilibrada i harmònica, més realista i menys fantasiosa, amb el context natural del que formem part i estem fent malbé. A un altre nivell i de manera paral·lela «fer llavor» explora el treball manual i tècniques prehistòriques a través de les quals construir i divulgar propostes i pensament contemporani amb una voluntat de crítica al sistema econòmic i cultural actual. Una proposta més propera a la idea de regrés que a la de progrés.
Aquestes consideracions són transmeses durant aquesta segona sessió dedicada a la elaboració de la obra col·lectiva i acte seguit ens posem a treballar amb l’argila, de manera que cada alumne faci un bon grapat de llavors pròpies. En un primer moment i gràcies a la dilatada i rica experiència docent de l'Elo observem un certa desorientació tècnica i formal en el treball dels alumnes que avancen de manera dispersa cap a direccions contradictòries. En el segon grup corregim aquesta mancança en el plantejament de l’exercici i demanem que els alumnes es concentrin en la idea de generació de formes a partir d’una forma primigènia de bola i el treball estrictament manual de pressió amb el palmell o els dits i la texturització de la superfície amb les ungles, intentant evitar qualsevol eina que no siguin les pròpies mans. La Elo, molt encertadament, els parla de la idea de sèrie i que organitzin la feina partint de la proposta anterior amb variacions formals sobre algun aspecte com la mida, la llargària, la deformació d’una part, etc. Aquestes aportacions de la professora són clau per a la consecució dels resultats que finalment s’exposen al vestíbul de l’edifici principal de la facultat de pedagogia i ciències de l’educació.
Una vegada finalitzada la sessió de treball els alumnes col·loquen les seves llavors a les estanteries del passadís de manera que un cop eixutes, al cap d’un parell de dies, me les enduc i les deixo assecar per finalment coure-les en un forn de serradures i atmosfera reductora aportant coloracions negrenques en bona part de les peces. Una vegada retornat el material cuit els alumnes mateixos organitzen la mostra al llarg de dues taules utilitzant patrons d’arrenglerament i agrupaments per sèries o trets formals característics. L’aspecte general connecta amb l’imaginari relacionat amb les vitrines dels museus d’història natural, de restes arqueològiques o fòssils".
Taller desenvolupat amb la Núria Rion i valoració final:
Núria: "És una sessó que titulo «Amb el dibuix com a base» ja que penso que a partir del dibuix sorgeixen tots els meus projectes, entenent el dibuix com a manera d’aproximar-se i de conèixer, ja sigui des de l’emoció o des del rigor més tècnic.
He convidat els alumnes de magisteri a utilitzar el dibuix per a descobrir un element natural i aproximar-s’hi de diferents maneres. Sempre posant més ènfasi en el procés i l’experiència pròpia del moment que no pas en el resultat. Els demanava que ho treballessin com un joc, però amb molta concentració.
És un procés que no sempre és fàcil, ja que ens demana que deixem de banda el resultat bonic o mimètic que sovint esperem quan pensem en un dibuix. Però tot i això, la majoria dels alumnes han entrat en el joc i fins i tot penso que hi ha hagut moments en els que ells mateixos s’han sorprès positivament de la descoberta. I això és fantàstic!
Tot aquest procés inicial era individual. Després havien de treballar en equip, elaborant una composició conjunta. Per això calia que valoressin el procés anterior i els demanava negociar i decidir per fer una proposta conjunta amb uns paràmetres bastant concrets. A més ho havien de fer amb un format bastant gran, que els feia sortir de la seva zona de confort.
Ha estat una experiència bonica per mi i espero que ells i elles ho hagin trobat interessant, malgrat el poc temps que han tingut. I amb una mica de sort vegin que es poden acostar al dibuix i a l’expressió plàstica de moltes maneres".
L'exposició final al vestíbul de la facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia (de l'1 al 17 de juny de 2022):
Tot i que han participat 80 alumnes, volem destacar algunes valoracions com aquestes:
Núria Iglesias: “M’ha cridat l’atenció l’artista Jordi Llort perquè recull residus que estan destruint el nostre entorn i després els reutilitza per fer obres artístiques. També cal esmentar que és un gran referent per als nostres futurs alumnes, ja que fomenta molts valors educatius i, a més, podríem fer plàstica de manera transversal. Per treballar aquest referent a l’aula, aniríem a la platja, al bosc o a qualsevol espai a recollir tots els residus plàstics presents, per tal de després realitzar les nostres creacions artístiques.”
Roger Ros: “La Núria Rion utilitza la natura com si fos el seu suport per fer art, per exemple: el frottage en una gran paret, frottage a gran escala! A classe la posaria d’exemple per explicar que no es hem de limitar al suport paper sinó que la natura ens pot proporcionar grans suports i materials.”
Alba Carretero: “L’obra d’en Roger Caparó em va impactar especialment perquè em va agradar el significat: la metàfora de la vida, l’inici de la vida, l’evolució que patim i com anem creixent i com cada llavor és diferent, simbolitzant que som tots diferents i que nosaltres som la llavor de la generació següent”.
Ana Ortega: “L’itinerari que hem viscut a classe m’ha ajudat a ser conscient de la responsabilitat que tenim, com a futurs mestres, d’ajudar els nostres alumnes a comprendre com és d’important cuidar i estimar la natura, que és la que ens ho dóna tot. A classe, hem aprés diferents formes de treballar la natura a l’aula a través de l’art, i ara ens toca a nosaltres, com a futurs mestres, aplicar-les i ser una part més de la solució”.
Marc Alcoverro: “L’educació és l’eina que permetrà que els futurs individus de la societat puguin resoldre i aportar alternatives a totes aquestes problemàtiques. Per això és de vital importància la docència d’aquests valors a través de l’art. No només això, aquest itinerari ha despertat en mi la creativitat, consciència envers el medi natural i ganes d’aprendre. Això és el que vull transmetre als meus alumnes”.
"Aquesta experiència educativa tracta artísticament el tema de la natura i parteix de l’exposició “Physis”. És per això que vam convidar els artistes Roger Caparó i Nuria Rion a classe. A partir d’ara s’han convertit en dos grans referents artístics locals per aquests futurs mestres. Gràcies a ells han fet servir el volum i diferents tècniques de dibuix i pintura per expressar-se i comunicar la seva relació amb la natura, tant individualment com en grup.
Però no han sigut només aquest dos artistes que ens han acompanyat en tot aquest procés educatiu. L’artista tarragoní Jordi Llort ha contribuït fent de guia a l’alumnat de la seva exposició “Plàstic fa fàstic” (Escola d’Art de la Diputació), exemple clau de compromís mediambiental i Eco-art. Hem comptat també amb el suport de les Assessores d'Educació Plàstica de l'IMET, Yvonne Fuster i Maite Fonts, que van explicar els seus projectes educatius sobre Natura i Art en col·laboració amb les escoles de Tarragona. Per últim, la mestra de l'Escola Pax, Jacqueline Pedescoll, va compartir amb l’alumnat de la URV l’experiència “ArTree” que es va allargar durant tot un curs escolar de manera transversal.
L’exposició final d’aquest recorregut teòric i pràctic d’ensenyament i aprenentatge: “Educació, natura i art” mostra un recull dels diferents exercicis plàstics desenvolupats. Fotografies, vídeos, dibuixos, pintures, modelat amb fang i llibres d’artista són algunes de les tècniques i suports utilitzats. Tot plegat una experiència plena de sensibilitat estètica, expressió artística i respecte a la natura".
Aquest projecte educatiu ha estat coordinat per Albert Macaya, Ester Fabregat i Eloïsa Valero, i ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili, L'artista va a l'escola i el Centre d'Arts Contemporànies Mèdol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada