Marc Barceló, artista i investigador cultural, va proposar a un grup de 1r de bat elaborar una peça de cinema documental. L'objectiu era investigar la connexió emocional que tenen la gent gran amb espais que a dia d'avui ja no existeixen i per a ells han estat importants. El procés creatiu ha estat molt enriquidor per a l'alumnat. El metratge resultant del taller mostra tres protagonistes: L’àvia Rosita parlant del col·legi del Serrallo; l’Anna Mari i els seus records de l’antiga caserna de l’exèrcit (actual campus Catalunya); i la Tomara, una ucraïnesa que vol rememorar el teatre-cinema del seu poble.
Objectius:
- Conèixer i saber usar el material d'enregistrament de so i imatge
- Visionar documentals creatius per a inspirar-se
- Introduir-se en els conceptes bàsics del món cinematogràfic
- Empatitzar amb les protagonistes per a fer-los una bona entrevista
- Iniciar-se al treball per projectes amb un producte final
- Muntar el documental amb programes d'edició de vídeo
Desenvolupament de les sessions
A la primera sessió, el Marc els va donar la benvinguda al taller Llocs sentimentals, els va explicar que gravarien un documental creatiu inspirat en els indrets que ja no existeixen i la gent gran hi manté un vincle emocional. També els va presentar l’Oriol Bonals, un especialista en disseny de so que els va introduir en aquest camp i els va ensenyar a manipular els aparells amb què es treballa. L’alumnat va participar activament i van mostrar-hi molt d’interès. Entre el Marc i l’Oriol, els van explicar molts conceptes tant teòrics com pràctics, com ara la diferència entre la preproducció, la producció i la postproducció.
A la segona sessió, l’alumnat va repassar els conceptes cinematogràfics que van aprendre (com el fora de camp) i les estratègies documentals de fer entrevistes. El Marc els va posar exemples de documentals creatius, com el curtmetratge “Aquí y allá” de Melissa Liebenthal. L’última part del tallerva ser molt participativa: van sentir els sons de llocs sentimentals de cadascun dels alumnes, i d’altres van inventar records a partir de l’enregistrament de l’altre. Entrenament per anar obrint la vena creativa i copsant les mil maneres de retratar els espais i els nostres lligams amb ells.
A la tercera sessió van visionar uns fragments de documentals per a inspirar-se. Posteriorment van posar en comú de les gravacions fetes per l’alumnat, van reproduir els vídeos i àudios, i el Marc els va guiar per anar descobrint quins eren els punts forts de cada història. Van trobar potencial en diversos relats, i van seleccionar els 3 que més els van agradar per a desenvolupar el projecte: L’àvia Rosita, l’Anna Mari i la Tomara, cadascuna rememorant un espai important.
A la següent sessió es van crear els 3 grups de treball i van començar a escriure el guió del seu documental. El Marc els anava acompanyant i els feia orientacions de quines imatges i àudios podien afegir, i els proposava recursos com ara imatges d’arxiu o altres fonts audiovisuals. Conjuntament van visionar documentals d’inspiració i van plantejar-se com retratar l’espai i la persona protagonista.
A les dues últimes sessions, es va seguir treballant amb les gravacions dels espais i les entrevistes, les quals es van enregistrar fora d’horari del taller. La posada en comú a l’aula va ser molt enriquidora per a totes, el Marc els anava guiant per a millorar el resultat estèticament, ampliant-los la mirada i buscant la forma de casar imatge i so.
Un cop editats els documentals, l’alumnat va acabar de dissenyar les invitacions, cartells i fins i tot un tràiler per a fer difusió per les xarxes.
Cloenda, 30 de maig de 2025
La Cloenda es va dur a terme al Mèdol, Centre d’arts contemporànies de Tarragona, el divendres 30 de maig. Els espectadors van poder visionar els tres documentals en un espai especial, un cubicle de metall sense llum exterior, per tal de poder-se submergir en les històries. El Marc i un alumne van explicar el projecte als assistents, juntament amb el tràiler del documental. A més, l’exposició anava acompanyada de diversos objectes relacionats amb les 3 protagonistes dels documentals, com ara fotografies antigues, uns binocles o una capsa amb cucs de seda.
VALORACIÓ DE L’ARTISTA
El projecte de Llocs sentimentals ha estat una experiència artística i social molt enriquidora. Assolir l’objectiu, força ambiciós, que m’havia proposat, amb sis sessions era una tasca d’envergadura. En les primeres sessions, vaig poder oferir exemples de gran qualitat audiovisual. Obres que fan servir estratègies creatives per a representar “indrets”. Estic segur que aquests visionats van estimular els alumnes a posar en marxa el llenguatge cinematogràfic.
La proposta era de trobar tres personatges de la tercera edat, propers a ells (fossin avis, veïns…) que els poguessin explicar la seva vinculació emocional amb un lloc que ja no existeix, avui. Davant d’aquesta proposta, doncs, un gran repte: filmar i enregistrar allò que ja no hi és.
Era important, també, l’exercici de posar-se en el lloc de l’altre. De fer sortir els adolescents del seu centre. Llocs sentimentals és també, doncs, una oportunitat d’educació estètica i emocional, una manera de connectar generacions a través de l’art. De fet, el resultat final és, ni més ni menys, que un homenatge a la Rosita, l’Anna Mari i la Tomara.
La presentació del documental a la Casa Canals del Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona va ser la culminació ideal d’un projecte audiovisual com el nostre, que té més vinculació amb el món del museu que no pas amb el de la sala de cinema. Hem arribat amb èxit a la presentació pública gràcies a les ganes i empenta de l’associació que impulsa el projecte, les responsables de l’IMET i les professores de l’institut Pons d’Icart. Tres àmbits de persones generoses que s’han posat al servei de la meva proposta. N’estic molt agraït.
VALORACIÓ DEL PROFESSORAT
Primer de tot volem agrair l'oportunitat de formar part d’aquest projecte tan enriquidor per tota la nostra comunitat educativa.
La motivació del nostre alumnat ha anat a més a mesura que s’han adonat que serien els protagonistes d’una creació singular i distintiva, lligada a la ciutat que habiten i a la història del segle XX.
El Marc Barceló ha estat en tot moment molt proper als alumnes, amb les idees molt clares del que es volia treballar i alhora deixant que ells aportessin les seves propostes. Cal destacar també que treballar amb el Marc ha estat tota una oportunitat d’apropar als alumnes al món professional, aquesta experiència al batxillerat artístic ha estat clau en la seva formació.
El Marc els ha interpel·lat i els ha fet reflexionar per poder ampliar i estirar el fil de les idees inicials. Els ha fet veure com la gent “normal” a qui passen coses “normals” també poden ser objecte d’una creació artística.
La dinàmica de treball amb els alumnes ha permès plantejar reptes assolibles i oportunitats per fer que ells assumeixin la responsabilitat de portar el treball individual i col·lectiu endavant. La durada de les sessions ha estat la perfecta per poder aprofundir en cada sessió del treball proposat, tot i que hagués calgut més sessions i de forma més continuada perquè els alumnes no perdessin el fil i poguessin fer més treball en les pròpies hores del projecte amb l’Artista.
Tenim molta il·lusió de poder mostrar la feina feta al públic en un entorn com la sala d’art Mèdol a la Casa Canals. Poder interactuar amb els vertaders protagonistes del documental així com poder-ho mostrar a la ciutadania ens omple d’emoció.
VALORACIÓ DE L’ALUMNAT
Han fet una llista d'oportunitats i dificultats amb què s'han trobat durant el projecte:
- Primera experiència en un projecte audiovisual d’aquesta envergadura.
- Apropar-se a nocions de direcció i del treball darrere les càmeres.
- Iniciar-se en nous programaris d’edició d’imatge i so.
- Conèixer les dinàmiques organitzatives per propers projectes.
- Conèixer més les persones entrevistades i la seva història.
- Tenir a prop alguns dels Llocs Sentimentals treballats.
- Aprendre d’un artista amb experiència.
- Aprendre a fer servir el material de la maleta d’audiovisual.
- Apropar-se al gènere de l’entrevista, així com saber destriar el contingut d’aquestes incloent-hi les barreres idiomàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada