Durant els mesos de març i abril l'artista i professora d'art Maite Serna va realitzar un taller d'arts plàstiques amb els alumnes de 2n d'ESO de l'optativa de visual i plàstica de l'Ins Collblanc. El tema a treballar era el concepte "Comunitat".
Objectius:
- Generar un espai de seguretat i confiança
- Fomentar vincles segurs; crear i establir relacions
- Autoconsciència de millora i satisfacció
- Observació individual i col·lectiva
- Reforç de l'autoestima, la projecció personal, l'empoderament, la resiliència,...
- Potenciar l'obertura a nous llenguatges expressius a través de l'art
- Afavorir l'expressió individual i col·lectiva
- Treballar en unes peces artístiques per a ser exposades.
Desenvolupament de les sessions
En la primera sessió la Maite va presentar als alumnes una sèrie d'autoretrats en la història de l'art amb una mirada feminista interseccional. A partir d'aquí, cada alumne va elaborar un autoretrat mitjançant tècnica lliure.
En la segona sessió, tallerista i alumnes van reflexionar sobre què és una comunitat i sobre quines comunitats pertanyem. Després d'una posada en comú d'idees, es va fer una activitat per representar a quines comunitats pertanyem mitjançant tècnica lliure.
La tercera sessió Els alumnes es van presentar a través d'objectes que són representatius per a ells i que sempre porten amb ells, com ulleres, un clauer, una peça de roba.
L'activitat plàstica va ser realitzar una peça comunitària de gran format que cada alumne va intervenir respectant els límits de la resta de companys.
La sessió va acabar amb una posada en comú i reflexió sobre l'experiència.
En la quarta i cinquena sessió es va dur a terme un brainwritting primer de forma individual i després de forma col·lectiva, on es proposava reflexionar sobre el que ens agrada i no ens agrada de les comunitats. Es va parlar sobre la diversitat, els límits i la llibertat d'expressió.
La reflexió va concloure en realitzar unes peces individuals o col·lectives mitjançant la tècnica del collage sobre el que havien anat parlant.
Cloenda, 9 de juny de 2025
La cloenda va ser la inauguració de l'exposició al Centre Cívic de Bonavista. On els alumnes van poder veure el resultat final dels seus treballs, i compartir-los amb els alumnes de 6è de primària de l'Escola Bonavista. L'activitat va acabar amb un esmorzar comunitari.
Valoració de l'artista
Durant aquestes cinc sessions, he pogut adaptar la proposta inicial tenint en compte tant el nivell artístic com la dinàmica del grup. El fet que l'alumnat procedís de diversos grups de 2n d’ESO ha comportat una manca de coneixement previ entre ells, fet que ha requerit implementar dinàmiques específiques per afavorir la comunicació i la cohesió. L’horari establert tampoc ha contribuït a facilitar aquesta connexió inicial.
Treballar amb adolescents suposa tot un repte, ja que és una etapa vital marcada per la recerca d’identitat, canvis emocionals constants i la necessitat de pertinença al grup. Aquestes característiques poden influir en el clima de treball i en la manera com es vinculen amb el projecte. Tot i això, l’activitat ha contribuït a reforçar les relacions entre els participants i, finalment, el temps compartit s’ha fet curt: el projecte hauria pogut allargar-se perfectament fins a vuit sessions, atesa la bona acollida.
L’experiència ha estat globalment positiva, tot i que convido a reflexionar sobre el criteri de selecció d'alumnes participants. El fet de prioritzar estudiants que no acaben d’encaixar en altres assignatures pot dificultar el desenvolupament del projecte, especialment si presenten desmotivació o actituds que interfereixen en el procés pedagògic i artístic.
Des de la meva perspectiva com a docent d’arts visuals, artista i membre de la junta d’una associació professional d’art visual, considero fonamental que els projectes artístics dins l’àmbit educatiu tinguin com a protagonistes alumnes amb interès i predisposició per participar-hi activament. És essencial garantir l’accés universal a l’art i la cultura, però també cal preservar la qualitat i el valor pedagògic de les propostes, especialment en un context en què les reformes educatives recents no sempre han afavorit les matèries artístiques.
Vull destacar molt positivament la implicació del centre educatiu i el suport constant del professorat, que han estat claus per compensar algunes de les dificultats trobades. També valoro molt la tasca de l’Associació “L’Artista va a l’Escola”, amb qui he tingut el plaer de col·laborar per segona vegada, i a qui felicito juntament amb l’IMET, per continuar impulsant un projecte tan necessari com aquest.
Valoració dels docents
Volia compartir amb vosaltres una valoració general sobre el desenvolupament del projecte L’artista va a l’escola, que s’ha dut a terme recentment al nostre centre. Es tracta d’una iniciativa molt interessant, especialment en un context educatiu com el nostre, amb una gran diversitat i realitats socials complexes. L’apropament a l’art a través d’un/a artista convidat/da ofereix a l’alumnat una oportunitat molt valuosa per connectar amb processos creatius reals i experimentar formes d’expressió que, sovint, els hi són poc accessibles.
L’experiència ha tingut moments molt positius. Una part significativa de l’alumnat ha viscut el projecte com una oportunitat per expressar-se de manera diferent i enriquidora. La trobada final amb motiu de la inauguració de l’exposició va ser especialment significativa i emotiva. Tenint en compte que el tema treballat era “la comunitat”, aquest espai compartit va donar tot el sentit al projecte i va permetre tancar-lo d’una manera coherent i vivencial. Tot i això, pensem que hauria estat molt enriquidor establir algun tipus de connexió entre els centres participants durant el procés, ja que això hauria ajudat a reforçar el sentiment de xarxa i a fer créixer la motivació.
També hem detectat altres aspectes que podrien millorar-se en futures edicions. Un dels punts més rellevants és la necessitat de concretar millor la programació que porta l’artista. En aquest cas, el projecte es va fer curt i va faltar una planificació clara de les sessions i els continguts, cosa que va dificultar que tot l’alumnat entengués quin era el seu paper ni què s’esperava exactament. En un context com el nostre, on la claredat i l’estructura són essencials per evitar la desconnexió, és important que des de l’inici es pugui explicar amb claredat quin serà el recorregut, quins objectius té el projecte i quin serà el producte final.
També pensem que seria interessant que l’artista convidat/da pogués fer servir materials diferents dels que habitualment es fan servir a les classes. Comptar amb recursos nous o específics —proporcionats per l’entitat que coordina el projecte, si cal— pot fer que l’experiència sigui percebuda com més especial i diferent del que es fa a l’aula ordinària, cosa que pot marcar la diferència en la implicació de l’alumnat.
En definitiva, L’artista va a l’escola és una proposta molt potent i amb molt recorregut. Si s’ajusta millor a les necessitats educatives del context i es concreta més el procés de treball, pot esdevenir una experiència realment transformadora. Sobretot per a aquells nois i noies que no tenen accés habitual a l’art ni a referents creatius, i que poden descobrir en aquest espai una forma nova de mirar el món i expressar-se.
Moltes gràcies per fer-ho possible. Ens encantaria poder continuar col·laborant i continuar millorant plegats.
