divendres, 19 de juliol del 2024

'Convertim-nos en objectes', taller al Centre d'educació especial Sant Rafael de la mà d'Estel Boada

L'artista Estel Boada va dur a terme aquest taller d'art contemporani amb un grup del Centre d'educació especial Sant Rafael, durant els mesos de febrer i març, amb la finalitat d'explorar els objectes quotidians de l'escola i exprimir-los creativament, a través del dibuix, l'expressió corporal i la veu. En la performance resultant, que es va presentar al mateix centre, l'alumnat interpretava una partitura de dibuixos utilitzant sons i moviment.




Objectius

  • Experimentar possibilitats de moviment amb el cos.
  • Explorar els objectes quotidians de l'escola amb una mirada creativa.
  • Utilitzar el moviment corporal i la veu com a eina de creació.
  • Crear una performance conjunta i presentar-la davant del públic del centre.
  • Gaudir del moviment lliure.



Primera sessió

En la primera sessió, l'Estel i el grup es van conèixer. Ella els va explicar que treballarien inspirant-se en els objectes quotidians de l'escola, utilitzant el dibuix, els sons i l'expressió corporal com a recursos artístics per acabar creant una performance d'art contemporaniA través de jocs corporals, l'alumnat va representar com seria el moviment de determinats objectes de la classe. Per acabar es va utilitzar el dibuix per buscar una manera creativa de representar aquests objectes.




Segona sessió


A la següent sessió, l'Estel els va portar més exercicis d'expressió corporal. Cada infant va escollir un objecte del pati per tal de convertir-s'hi, i van haver d'inventar-se com es mouria per l'espai i quins sorolls faria.



Tercera sessió


A la tercera sessió ens vam desplaçar al pati per treballar amb el so. Vam explorar els objectes que hi havia. Quin so creieu que faria el gronxador? I el banc? I l'arbre? Després d'assignar un so a cada objecte, l'Estel va fer de directora de l'orquestra d'objectes, i van començar a idear la performance de la cloenda. També van fer microperformances individuals amb els objectes que havien escollit, practicant tant la part de moviment com la sonora.


Cloenda 


Per tancar el projecte, l'alumnat va representar la performance al pati, amb altres infants i docents de públic que els van venir a veure. Primer, l'Estel va agafar el micro per explicar al públic com s'havia creat aquella peça. Després d'un exercici d'escalfament de cos i veu, van desplegar la pancarta, i van dur a terme la performance. El públic va poder gaudir d'aquelles peces úniques, una experimentació de sons i moviment que a ningú va deixar indiferent. La presentació va concloure amb els  aplaudiments del públic. Tot seguit, un alumne de l'escola va fer una entrevista a l'artista. Per acabar es va fer un esmorzar de celebració.







Valoració de l'artista


Puc dir que he experimentat de la mateixa forma que l'alumnat a dialogar amb l'espai i les persones que hi habiten diàriament, a veure les seves inquietuds, obrir els sentits a l'aula, les ganes de moure's, de respirar l'aire del pati, córrer, saltar i reinterpretar amb cos i veu tot allò que ens interpel·la, tot allò que assumim que està present i ens ajuda a créixer com a persones a l'escola, però que no li fem gaire cas. Parlo d'objectes i espais que ens envolten, d'escoltar allò que pensem que no té vida i ser la seva pròtesi vital, perquè al final un lloc o un objecte s'activa amb nosaltres, i nosaltres ens activem amb ell, és pura simbiosi.

L'Escola de Sant Rafel m'ha donat múltiples eines de comunicació, tant corporal com verbal, a causa de la riquesa i diversitat mental i funcional dels i les alumnes. Estem acostumats a comunicar-nos d'una forma lineal, estructurada, ordenada... què passa si els alumnes sacsegen aquestes bases? No te'n queda un altre que està actiu, present, dialogar amb les necessitats i inquietuds del moment, i treballar amb l'espai, el cos i la veu poden ser la millor forma de no perdre's i tenir aliats als quals recórrer.

Per acabar, agraeixo a l'escola la seva obertura a treballar l'art des de la no materialitat i des d'un punt actiu i dinàmic amb el cos i la veu. Moltes gràcies a tots i totes les mestres que han estat allà, fent-me suport amb les activitats i reforçant la idea de col·lectiu.


Valoració dels docents


L'activitat de l'Artista va a l'escola s'ha dut a terme durant el segon trimestre, una sessió setmanal. L'Artista, l'Estel, s'ha adaptat molt bé a tots els grups participants de l'activitat, proposant activitats dinàmiques, obertes i amenes. 
Pel que fa a la implicació dels professionals de l'escola, ens hem coordinat amb l'artista per coordinar i anar adaptant les diferents sessions. El grau de participació de l'equip de mestres i educadors ha estat amb una implicació total. 
Quant a l'alumnat, han gaudit de totes i cadascuna de les sessions plantejades, han connectat molt bé amb l'artista i s'han endut un bon record de l'activitat. 
L'activitat, en general, es valora molt positivament. 


dijous, 18 de juliol del 2024

'Convertim-nos en objectes', Estel Boada a l'escola de Pràctiques


L'artista Estel Boada va dur a terme un projecte d'art contemporani amb l'alumnat de 3r de primària de l'escola Pràctiques, durant els mesos de febrer, març i abril. L'objectiu era explorar els objectes quotidians de l'escola i exprimir-los creativament, a través del dibuix, l'expressió corporal i la veu. El resultat del procés creatiu es va representar davant de l'alumnat del centre, amb una performance en què l'alumnat interpretava una partitura de dibuixos que donava vida performàtica als objectes treballats.


Objectius

  • Explorar els objectes quotidians de l'escola amb una mirada creativa.
  • Utilitzar el moviment corporal i la veu com a eina de creació.
  • Reflexionar sobre l'estereotip de dona-objecte.
  • Crear una performance conjunta i presentar-la davant del públic del centre.
  • Fer una aproximació a l'art contemporani i conèixer els seus llenguatges.



Primera sessió

A la sessió inicial, l'Estel es va presentar als infants de 3r i els va parlar sobre què és l'art contemporani, i més específicament sobre la performance. Els va proposar treballar inspirant-se en els objectes quotidians de l'escola, i un repte a aconseguir: crear una performance sobre aquests objectes utilitzant el dibuix, els sons i l'expressió corporal com a recursos artístics. A través de jocs corporals, l'alumnat va representar com seria el moviment de determinats objectes de la classe. També van buscar formes creatives de dibuixar aquests objectes.







Segona sessió


Durant la segona sessió, l'Estel els va portar més exercicis d'expressió corporal. Cada infant va escollir un objecte de l'aula per tal de convertir-s'hi, i van haver d'inventar-se com es mouria per l'espai i quins sorolls faria.





Tercera sessió


El protagonista de la tercera sessió va ser el so. Vam anar al pati per explorar els objectes que hi havia. Quin so creieu que faria el tobogan? I la paperera? I la columna?
Després d'assignar un so a cada objecte, l'Estel va fer de directora de l'orquestra d'objectes, i van poder practicar el concert-performance de la cloenda. També van fer microperformances en grup amb els objectes que havien escollit, practicant tant la part de moviment com la sonora.





Quarta sessió


Durant la quarta sessió van pintar una samarreta amb ceres de roba per lluir el dia de la cloenda, on hi van representar els objectes que més els inspiraven. També van assajar fent exercicis d'expressió corporal i sonora.




Cinquena sessió


L'última sessió abans de la cloenda es va fer conjuntament amb les dues línies de 3r, A i B. Va servir per assajar la performance. L'Estel va dibuixar una partitura d'exemple a la pissarra, i van acordar amb quin símbol representarien cada acció corporal i sonora. Després el grup conjuntament va dibuixar la partitura damunt de la tela que s'utilitzaria a la cloenda. La partitura els va ajudar a fer l'assaig final i a memoritzar cada pas. 




Cloenda


Per tancar el projecte, l'alumnat va representar la performance preparada davant del públic que els va venir a veure. Primer, l'Estel va agafar el micro per explicar al públic com s'havia creat aquella peça d'art d'acció. Alguns alumnes estaven nerviosos abans de començar. Després d'un exercici d'escalfament de cos i veu, van desplegar la pancarta, i cada grup va dur a terme la seva performance. El públic va poder gaudir d'aquelles peces úniques, una experimentació de sons i moviment que a ningú va deixar indiferent. La presentació va concloure amb els aplaudiments del públic de l'escola Pràctiques. Per acabar, vam celebrar-ho amb un esmorzar conjunt.










Valoració de l'artista


L'Escola de Pràctiques m'ha permès veure la riquesa imaginativa de l'alumnat a l'hora d'interpretar els objectes com a acte performatiu. Reconec que quan ens fem grans molta gent perd la comunicació amb el seu cos i un infant la té molt viva, és per això que intento treballar-hi, dinàmiques creatives corporals i vocals, per explorar allò que, a causa de la societat en la qual vivim, sol estar força reprimit. Estic molt contenta d'haver pogut treballar performance amb ells dins i fora de l'aula, donar-los eines per connectar amb les seves idees i amb allò que els envolta, tenir cura dels objectes que t'acompanyen el dia a dia i treballar amb xarxa amb els companys de classe.

El resultat de la performance final es podria veure caòtica des d'una mirada normativa, però jo la vaig viure com el que era: una mostra del desenvolupament performatiu que havíem treballat dies abans, en què se li sumava la dificultat d'una primera connexió amb un altre grup classe. Crec que és més important el procés de treball que hi ha hagut darrere d'aquesta performance que pas el resultat final. Per què volem que tot surti perfecte amb públic? Què és la perfecció? Qui jutja i com? Per què no podem treballar simplement aspirant a una inspiració col·lectiva, a despertar curiositats, a sacsejar cossos, mirades crítiques i reflexives que ajudin a qüestionar com es fan les coses i anar més enllà?

Per acabar, agraeixo a les escoles que s'hagin mostrat obertes a treballar l'art des de la no-materialitat i des d'un punt actiu i dinàmic amb el cos i la veu. Reconec que no és fàcil treballar amb la força i energia d'un grup classe de primària fent aquestes propostes de caràcter més obert sense que es descontrolin. És per això que poso èmfasi a l'agraïment extra cap a tots i totes les mestres que han estat allà, fent-me suport amb les activitats, treballant amb el caràcter divers i dispers d'alguns alumnes, i a la vegada meravellosament creatiu. Moltes gràcies!


Valoració dels docents


La proposta ha estat interessant. En un primer moment, l'Estel va agafar un paper molt protagonista (calia, per a poder entendre el que es volia fer) i posteriorment els alumnes van anar agafant un paper més actiu. En alguns moments alguns alumnes s'han mostrat agitats, cosa que és normal per la naturalesa de la proposta. Els infants van respondre positivament a les dinàmiques plantejades i van participar de la representació final.


Valoració de l'alumnat


- Ha estat molt divertit fer el taller amb l'Estel.
- Hem fet activitats molt estranyes.
- Ens hem esforçat un munt per fer la performance.
- M'ho he passat bé fent l'orquestra de sons.
- L'Estel ens ha fet treballar però també jugar.